Fa dies que en Martí ens va proposar que llegíssim l’article sobre l’escola Martinet de Ripollet. Com que en el seu moment no vaig fer comentaris al fòrum m’agradaria explicar aquí al bloc què és el que penso d’aquest centre i el seu funcionament.
L’escola Martinet de Ripollet és pública i s’allunya dels plantejaments tradicionals de centre a on els alumnes són agrupats per cursos (primer a sisè de primària). En aquest cas els nens i nenes de diferents edats són barrejats, com passa a les escoles rurals i els mètodes d’aprenentatge són molt diferents: no existeixen les matèries curriculars sinó que s’intenta que aquests aprenguin d’una manera més autònoma, experimentant amb els recursos que se’ls ofereix , fins el punt que la intervenció del/de la mestre/a és només de guiatge en el seu procés d’aprenentatge.
Des del meu punt de vista tinc alguns dubtes sobre l’eficàcia d’un mètode d’ensenyament a on no existeixen ni matèries curriculars ni exàmens i a on els nens i nenes més grans ensenyen comprensió i expressió oral i escrita i matemàtiques als més petits. Si bé és cert que el treball cooperatiu representa un dels mètodes a través dels quals els alumnes poden incrementar els seus coneixements gràcies a l’ajuda dels companys, no crec que aquesta metodologia sigui apropiada quan no existeix una base sòlida de coneixement transmesa pels docents.
I en aquest sentit, si els nens aprenen sols o amb l’ajuda dels companys... quin és el paper del/de la mestre/a? Possiblement el d’elaborar un disseny curricular alternatiu que haurà de partir de zero, donades les necessitats dels nens. A més les activitats que es creïn per a aquesta finalitat hauran de ser constantment actualitzades i supervisades si no es compleixen els objectius establerts. Si bé sóc partidària de la innovació pel que fa als mètodes d’ensenyament-aprenentatge (per exemple amb la incorporació de les TIC com a element fonamental en el procés) no veig gaire clar que aquest plantejament d’escola tingui resultats tan positius. Tot i així m’agradaria formar part de la plantilla de treballadors d’aquesta escola només per un dia i experimentar com treballen i de quina manera s’organitzen els alumnes i les activitats al llarg del dia. És molt difícil valorar un mètode quan no es coneixen els pros i els contres que en poden sorgir.
Aquesta metodologia comparteix alguns aspectes amb el mètode Montessori: se suposa que els alumnes han de rebre un tipus d’aprenentatge contextualitzat, pròxim a la realitat que es trobaran quan siguin grans, a on probablement hauran de treballar amb persones de diferents edats. També parteix de la base que els interessos dels nens han canviat amb els anys i que ara aprenen a través dels estímuls que reben de l’exterior. És per això que les activitats estan orientades a l’experimentació, a provar allò que més els agrada, perquè si els nens són feliços aprendran més ràpid. Aquest fet pot a més desenvolupar les seves capacitats i potenciar altres intel.ligències fent-los així més creatius.
En aquest context, si bé no s’imparteixen matèries instrumentals de la manera com ho fan les altres escoles, sí que hi ha uns requisits per part de l’Administració perquè els nens assumeixin les competències que marca el currículum de primària. L’avaluació és continuada i es fan les proves d’avaluació externa com ara les Competències Bàsiques de 6è de primària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada