Acabo de llegir l'estudi de la Generalitat sobre la necessitat de contractació de mestres durant els propers anys i la veritat és que les previsions no són gaire optimistes. He comprovat que sobraran mestres , sobretot d'educació infantil , però també de primària i especialistes d'educació especial i educació física. Tot i així, i si no m'he equivocat en la interpretació de les dades, sembla que pel que fa als especialistes en llengües estrangeres (anglès i francès) les expectatives són més positives. I això fa que sigui mes optimista, ja que és la menció que m'agradaria fer durant els meus estudis de primària.
El que es dedueix d'aquests resultats és que no hi ha tants mestres que es vulguin dedicar a ensenyar anglès a primària. Desconec quin pot ser el motiu. Potser perquè l'anglès és una assignatura pendent al nostre país. He penjat a aquest blog un article del diari ARA que va sortir ahir diumenge en el qual es parla del baix nivell d'anglès que tenen en general els alumnes de Catalunya i de la resta de l'estat espanyol. Les causes d'aquest fracàs són diverses, entre elles, que el plantejament que es fa a primària de l'assignatura és insuficient i erroni. Es prioritzen els aspectes més gramaticals de la llengua, quan el que realment s'ha de potenciar és la parla. Aquestes deficiències pel que fa a l'aprenentatge de la llengua continuen existint a secundària i batxillerat. He sentit sovint als meus companys de la carrera dir que l'assignatura d'anglès que es fa a primer d'aquest grau és molt difícil i que tenen la sensació que no han après res a l’ institut. Això ens hauria de fer reflexionar sobre la necessitat de fer canvis al sistema educatiu: potenciar aquelles activitats que converteixin l'aprenentatge de la llengua en un fet real i contextualitzat, que la llengua estrangera no existeixi només a les aules, sinó que sigui un fet quotidià , com passa a altres països europeus.
Aquesta situació comporta que els pares hagin pres la iniciativa de portar als seus fills a estudiar anglès a l'estranger, que és un opció encertada, però que no és la solució al problema existent. El nostre sistema educatiu hauria d'oferir l'oportunitat d'adquirir un nivell de competència lingüística prou elevat perquè els alumnes acabessin la secundària sent capaços d'expressar-se amb certa fluïdesa. La universitat, a més, està potenciant el fet de cursar part de la carrera en un país estranger, la qual cosa pot afavorir l'aprenentatge de la llengua estrangera amb un nivell molt més alt del que adquiririen si es quedessin a Catalunya. Tot i així, si els coneixements apresos no continuen aplicant-se en el dia a dia acabaran desapareixent i tornarem al punt de partida.
En definitiva penso que les politiques educatives haurien d’estar més orientades a la millora en l’aprenentatge de les llengües estrangeres en tots els nivells educatius. A més, s’ha de partir d’un nivell d’exigència molt més alt respecte a la formació dels mestres especialistes en llengua estrangera. Ja no es tracta només que tinguin nocions bàsiques sobre l’ idioma, sinó que han de demostrar un bon domini de la llengua i coneixements sobre la entorn cultural relacionat amb l’ idioma estranger.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada