La classe d'ahir va estar dividida en dues parts. Durant la primera part vam comentar a quines conclusions havíem arribat els diferents grups després de comparar el text de Davini amb l'apartat del Currículum de Primària titulat "Criteris a tenir en compte en la selecció i l'organització dels continguts". Els punts del Currículum que el meu grup va trobar en comú amb Davini eren aquests: En tots dos es fa referència a que normalment es seleccionen els objectius d'aprenentatge en funció dels continguts. També coincideixen en dir que es prioritzen un seguit de continguts per sobre d'uns altres i que aquests s'han de seqüenciar a partir de la dificultat del concepte. Un altre punt en que tots dos textos coincideixen és que cal tenir molt present el coneixement previ dels alumnes i no passar-se molt de temps insistint sobre un concepte, sinó que s'ha d'anar avançant en el coneixement.
L' únic punt de divergència entre tots dos va ser que Davini no contempla la importància de la interdisciplinarietat i el Currículum de Primària sí que ho fa.
L'altra part de la classe va estar dedicada a escriure sobre aquest tema: Per què es pot justificar un control escrit per aprendre continguts.
La meva opinió és que les proves escrites són necessàries, però sempre i quan sigui un mecanisme per comprovar si un alumne està avançant o no en el seu procés d'aprenentatge. El professor ha d'utilitzar aquest recurs per detectar si l'alumne té dificultat per assimilar els conceptes i quin és el motiu. Només així podrà trobar altres estratègies per a aconseguir que aquest millori els seus resultats.
El fet que existeixin proves escrites no implica que no poguem provar altres mètodes avaluatius, ja siguin orals, o experimentals. Crec que tots els mètodes es complementen i no s'ha n'ha d'excloure cap, ja que tots són importants. Ens podem trobar amb un alumne que tingui moltes dificultats per expressar per escrit un concepte però que curiosament tingui més capacitat per a fer-ho de manera oral. Això vol dir que hem de potenciar les capacitats del nen o nena per a aconseguir els nostres objectius.
Per últim volia dir que em va sobtar un comentari que va fer un company de classe dilluns. Va dir que quan ell sigui mestre intentarà reduir al mínim totes les proves que faci als seus alumnes, ja que no creia que fos un mètode apropiat per comprovar que l'alumne estigui aprenent. Jo no estic gaire d'acord. De fet, si bé és cert que hi ha escoles que treballen per projectes i que avaluen els alumnes en funció dels resultats del projecte i no d'un examen, també hem de tenir en compte que els nens i nenes han d'aprendre a expressar-se per escrit. Avui dia estem tenint greus problemes amb la manera com escriuen els nostres alumnes. De fet, cometen moltes faltes d'ortografia en català i castellà i això és un aspecte que s'ha de tractar amb molta atenció. Les proves escrites, les redaccions, els apunts de classe i tot allò que pugui ser avaluat pot representar una manera de fer-los entendre que sigui quina sigui l'àrea és imprescindible que quan acabin els seus estudis tinguin un bon nivell d'expressió tan oral com escrita.
dimarts, 17 d’abril del 2012
diumenge, 15 d’abril del 2012
Article sobre retallades en educació
Si clickeu sobre aquest enllaç veureu un article que m'ha semblat força interessant.
Article sobre retallades en educació
Fa uns dies que vam comentar a classe com el canvi de govern al nostre país i les conseqüents reformes educatives que es podien portar a terme repercutirien sobre la nostra feina com a mestres. Jo vaig fer una intervenció per dir que no pensava que aquestes mesures afectessin de manera considerable el nostre dia a dia com a professionals de l'educació. En aquest moment, però, he de dir que he canviat el meu punt de vista , donades les informacions que ens van arribant cada dia sobre les retallades en educació. Si bé és cert que estem patint una situació de crisi mundial, l'actitud dels governs estatals i autonòmics ens està portant a una situació catastròfica pel que fa a la qualitat en l'ensenyament. Sempre he cregut que en moments de dificultats econòmiques un país no es pot permetre atacar l'educació, que és la base del desenvolupament i del progrés. Si ens comparem amb altres països que han invertit més en educació , com ara Alemanya, podem comprovar que ells han estat capaços de fer front a aquesta problemàtica de manera molt més eficaç, ja que han contruït un país en base a professionals que s'han format amb un tipus d'educació d'alta qualitat. No és d'estranyar que molts enginyers o científics hagin decidit marxar , des d'abans de la crisi, per poder millorar les seves condicions laborals.
Si tenim en compte que les retallades suposaran un augment de la ratio d'alumnes per classe, i que això es reflectirà en menys mestres i professors a les aules, la conseqüència més directa serà un deteriorament del sistema educatiu. A més, els alumnes amb necessitats educatives especials deixaran de rebre l'ajuda que fins ara se'ls havia facilitat per tal de ser integrats dins d'una aula ordinària.
Aquest excessiu nombre d'alumnes per classe desencadenarà molts altres problemes per part dels mestres/professors. A part del fet que molts hauran de prescindir de la seva feina, ja que no se'n necessitaran tants, els que la conservin hauran d'enfrontar-se a una situació caòtica, amb 40 alumnes per classe, fet que dificultarà molt el procés d'aprenentatge.
Davant d'aquesta situació, la qual s'ha determinat de manera impositiva, sense consultar a cap expert en educació i sota motius purament polítics, només ens queda pensar que cada cop ens allunyem més dels objectius de l'Informe Pissa. Això comportarà més fracàs escolar i ens portarà a estar a la cua de la resta de països europeus pel que fa a l'educació.
Per acabar volia comentar una frase que vaig llegir en una carta al director d'un diari que enviava una professora per parlar d'aquest tema . Deia que "som capaços de sortir al carrer per celebrar que ha guanyat el nostre equip de futbol , però no som capaços de fer el mateix per lluitar pels nostres drets". Potser té rao. Tot i que molta gent ha lluitat perquè canvïi aquesta situació tots tenim la sensació que no es pot fer res, que tot continuarà sent igual, ja que els que manen no ens deixan moure.
Article sobre retallades en educació
Fa uns dies que vam comentar a classe com el canvi de govern al nostre país i les conseqüents reformes educatives que es podien portar a terme repercutirien sobre la nostra feina com a mestres. Jo vaig fer una intervenció per dir que no pensava que aquestes mesures afectessin de manera considerable el nostre dia a dia com a professionals de l'educació. En aquest moment, però, he de dir que he canviat el meu punt de vista , donades les informacions que ens van arribant cada dia sobre les retallades en educació. Si bé és cert que estem patint una situació de crisi mundial, l'actitud dels governs estatals i autonòmics ens està portant a una situació catastròfica pel que fa a la qualitat en l'ensenyament. Sempre he cregut que en moments de dificultats econòmiques un país no es pot permetre atacar l'educació, que és la base del desenvolupament i del progrés. Si ens comparem amb altres països que han invertit més en educació , com ara Alemanya, podem comprovar que ells han estat capaços de fer front a aquesta problemàtica de manera molt més eficaç, ja que han contruït un país en base a professionals que s'han format amb un tipus d'educació d'alta qualitat. No és d'estranyar que molts enginyers o científics hagin decidit marxar , des d'abans de la crisi, per poder millorar les seves condicions laborals.
Si tenim en compte que les retallades suposaran un augment de la ratio d'alumnes per classe, i que això es reflectirà en menys mestres i professors a les aules, la conseqüència més directa serà un deteriorament del sistema educatiu. A més, els alumnes amb necessitats educatives especials deixaran de rebre l'ajuda que fins ara se'ls havia facilitat per tal de ser integrats dins d'una aula ordinària.
Aquest excessiu nombre d'alumnes per classe desencadenarà molts altres problemes per part dels mestres/professors. A part del fet que molts hauran de prescindir de la seva feina, ja que no se'n necessitaran tants, els que la conservin hauran d'enfrontar-se a una situació caòtica, amb 40 alumnes per classe, fet que dificultarà molt el procés d'aprenentatge.
Davant d'aquesta situació, la qual s'ha determinat de manera impositiva, sense consultar a cap expert en educació i sota motius purament polítics, només ens queda pensar que cada cop ens allunyem més dels objectius de l'Informe Pissa. Això comportarà més fracàs escolar i ens portarà a estar a la cua de la resta de països europeus pel que fa a l'educació.
Per acabar volia comentar una frase que vaig llegir en una carta al director d'un diari que enviava una professora per parlar d'aquest tema . Deia que "som capaços de sortir al carrer per celebrar que ha guanyat el nostre equip de futbol , però no som capaços de fer el mateix per lluitar pels nostres drets". Potser té rao. Tot i que molta gent ha lluitat perquè canvïi aquesta situació tots tenim la sensació que no es pot fer res, que tot continuarà sent igual, ja que els que manen no ens deixan moure.
dilluns, 9 d’abril del 2012
Opinió sobre la conferència “Ser competents aprenent: com ensenyar-ho i avaluar-ho” realitzada per Carles Monereo
Després d'escoltar la conferència “Ser competents aprenent: com ensenyar-ho i avaluar-ho”
realitzada per Carles Monereo he dissipat alguns dubtes que tenia sobre la importància i utilitat d'ensenyar competències als nostres alumnes.
En primer lloc crec que presentar al professor com a element essencial del procés educatiu ha estat un punt de partida importantíssim. Malgrat totes les eines informàtiques de les quals disposem a les aules, si no es té en compte la feina feta pels professionals no hi haurà un canvi significatiu per part dels nostres alumnes. El professor ha d'ensenyar a "pensar", a desenvolupar estragègies que permetin als nens i nenes resoldre problemes que tenen a veure amb el món real. En aquesta societat ja no ens hem de plantejar que un alumne sigui capaç d'acumular més o menys coneixement, sinó més aviat, com aquest coneixement adquirit serà posat a la pràctica en el dia a dia. Estic d'acord amb en Carles Monereo quan diu que "hem de tenir perspectives realistes d'acord amb allò que esperem dels nostres alumnes". Aquesta idea està relacionada amb l'aplicabilitat. Si allò que ensenyem a les aules té sentit , si els nens i nenes troben que es reflecteix de manera rellevant en el seu entorn, aleshores es convertirà en un aprenentatge significatiu i motivador.
A més, hem de potenciar aquelles pràctiques educatives que tinguin a veure amb el treball cooperatiu: ja sigui dins de l'aula com utilitzant eines virtuals: la cooperació entre els alumnes pot facilitar enormement l'aprenentatge i afavorir la seva sociabilitat. Sempre que detectem que una metodologia no permet obtenir resultats positius hem de canviar-la, adaptar-la a les noves necessitats educatives. I aquest aspecte està lligat amb l'avaluació de les competències. Sovint ens trobem que els alumnes aprenen continguts d'una matèria que posteriorment obliden amb facilitat. Això passa perquè l'aprenentatge no ha estat significatiu, no els ha aportat cap benefici ni han vist que hi hagi una aplicació pràctica que els permeti avançar en els seus coneixements.
realitzada per Carles Monereo he dissipat alguns dubtes que tenia sobre la importància i utilitat d'ensenyar competències als nostres alumnes.
En primer lloc crec que presentar al professor com a element essencial del procés educatiu ha estat un punt de partida importantíssim. Malgrat totes les eines informàtiques de les quals disposem a les aules, si no es té en compte la feina feta pels professionals no hi haurà un canvi significatiu per part dels nostres alumnes. El professor ha d'ensenyar a "pensar", a desenvolupar estragègies que permetin als nens i nenes resoldre problemes que tenen a veure amb el món real. En aquesta societat ja no ens hem de plantejar que un alumne sigui capaç d'acumular més o menys coneixement, sinó més aviat, com aquest coneixement adquirit serà posat a la pràctica en el dia a dia. Estic d'acord amb en Carles Monereo quan diu que "hem de tenir perspectives realistes d'acord amb allò que esperem dels nostres alumnes". Aquesta idea està relacionada amb l'aplicabilitat. Si allò que ensenyem a les aules té sentit , si els nens i nenes troben que es reflecteix de manera rellevant en el seu entorn, aleshores es convertirà en un aprenentatge significatiu i motivador.
A més, hem de potenciar aquelles pràctiques educatives que tinguin a veure amb el treball cooperatiu: ja sigui dins de l'aula com utilitzant eines virtuals: la cooperació entre els alumnes pot facilitar enormement l'aprenentatge i afavorir la seva sociabilitat. Sempre que detectem que una metodologia no permet obtenir resultats positius hem de canviar-la, adaptar-la a les noves necessitats educatives. I aquest aspecte està lligat amb l'avaluació de les competències. Sovint ens trobem que els alumnes aprenen continguts d'una matèria que posteriorment obliden amb facilitat. Això passa perquè l'aprenentatge no ha estat significatiu, no els ha aportat cap benefici ni han vist que hi hagi una aplicació pràctica que els permeti avançar en els seus coneixements.
Visita a Expodidàctica
El passat 23 de Març vaig fer una visita a Expodidàctica. Era l'últim dia del Saló i només disposava d'unes tres hores per fer tot el recorregut. Es per aquest motiu que vaig decidir que faria una ullada general a tots els stands i que després dedicaria més temps a aquells que m'interessesin més. Vaig comprovar que molts expositors estaven centrats en el tema de les noves tecnologies: mostraven el funcionament de les últimes pissarres digitals i d'altres oferien serveis online per facilitar la gestió de les escoles. Aquesta és la part que vaig trobar més útil, ja que una visió més propera de com utilitzar aquestes eines ens pot facilitar molt la feina als mestres. El fet de poder manipular i experimentar amb les pissarres i taules digitals ens fa entendre les múltiples aplicacions que poden tenir en el món de l'educació. També vaig tenir la sensació que el món tecnològic està canviant ràpidament i que els professionals de l'ensenyament no ens hi podem quedar enrera.
Pel que fa a la resta de stands , molts d'ells estaven representats per empreses de material escolar, com ara plastilina, llapis, retoladors, bolígrafs etc. En aquests stands es feien tallers per tal de provar in situ aquestes eines. A part del fet de passar una bona estona pintant i provant el material, no vaig trobar que tingués gaire utilitat didàctica. A més, penso que estaven més destinats a l'etapa d'infantil que no pas de primària.
Com a conclusió vull dir que la visita al Saló va ser profitosa en general. Potser m'hauria agradat dedicar més temps a experimentar amb les pissarres, però hi ha havia massa gent i en alguns casos havies de limitar-te a sentir l'explicació de l'expositor sobre el seu funcionament. Tot i això també penso que és un dels pocs llocs on tens l'oportunitat de rebre informació valuosa sobre aquestes tecnologies.
Pel que fa a la resta de stands , molts d'ells estaven representats per empreses de material escolar, com ara plastilina, llapis, retoladors, bolígrafs etc. En aquests stands es feien tallers per tal de provar in situ aquestes eines. A part del fet de passar una bona estona pintant i provant el material, no vaig trobar que tingués gaire utilitat didàctica. A més, penso que estaven més destinats a l'etapa d'infantil que no pas de primària.
Com a conclusió vull dir que la visita al Saló va ser profitosa en general. Potser m'hauria agradat dedicar més temps a experimentar amb les pissarres, però hi ha havia massa gent i en alguns casos havies de limitar-te a sentir l'explicació de l'expositor sobre el seu funcionament. Tot i això també penso que és un dels pocs llocs on tens l'oportunitat de rebre informació valuosa sobre aquestes tecnologies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)