La classe d'ahir va estar dividida en dues parts. Durant la primera part vam comentar a quines conclusions havíem arribat els diferents grups després de comparar el text de Davini amb l'apartat del Currículum de Primària titulat "Criteris a tenir en compte en la selecció i l'organització dels continguts". Els punts del Currículum que el meu grup va trobar en comú amb Davini eren aquests: En tots dos es fa referència a que normalment es seleccionen els objectius d'aprenentatge en funció dels continguts. També coincideixen en dir que es prioritzen un seguit de continguts per sobre d'uns altres i que aquests s'han de seqüenciar a partir de la dificultat del concepte. Un altre punt en que tots dos textos coincideixen és que cal tenir molt present el coneixement previ dels alumnes i no passar-se molt de temps insistint sobre un concepte, sinó que s'ha d'anar avançant en el coneixement.
L' únic punt de divergència entre tots dos va ser que Davini no contempla la importància de la interdisciplinarietat i el Currículum de Primària sí que ho fa.
L'altra part de la classe va estar dedicada a escriure sobre aquest tema: Per què es pot justificar un control escrit per aprendre continguts.
La meva opinió és que les proves escrites són necessàries, però sempre i quan sigui un mecanisme per comprovar si un alumne està avançant o no en el seu procés d'aprenentatge. El professor ha d'utilitzar aquest recurs per detectar si l'alumne té dificultat per assimilar els conceptes i quin és el motiu. Només així podrà trobar altres estratègies per a aconseguir que aquest millori els seus resultats.
El fet que existeixin proves escrites no implica que no poguem provar altres mètodes avaluatius, ja siguin orals, o experimentals. Crec que tots els mètodes es complementen i no s'ha n'ha d'excloure cap, ja que tots són importants. Ens podem trobar amb un alumne que tingui moltes dificultats per expressar per escrit un concepte però que curiosament tingui més capacitat per a fer-ho de manera oral. Això vol dir que hem de potenciar les capacitats del nen o nena per a aconseguir els nostres objectius.
Per últim volia dir que em va sobtar un comentari que va fer un company de classe dilluns. Va dir que quan ell sigui mestre intentarà reduir al mínim totes les proves que faci als seus alumnes, ja que no creia que fos un mètode apropiat per comprovar que l'alumne estigui aprenent. Jo no estic gaire d'acord. De fet, si bé és cert que hi ha escoles que treballen per projectes i que avaluen els alumnes en funció dels resultats del projecte i no d'un examen, també hem de tenir en compte que els nens i nenes han d'aprendre a expressar-se per escrit. Avui dia estem tenint greus problemes amb la manera com escriuen els nostres alumnes. De fet, cometen moltes faltes d'ortografia en català i castellà i això és un aspecte que s'ha de tractar amb molta atenció. Les proves escrites, les redaccions, els apunts de classe i tot allò que pugui ser avaluat pot representar una manera de fer-los entendre que sigui quina sigui l'àrea és imprescindible que quan acabin els seus estudis tinguin un bon nivell d'expressió tan oral com escrita.
Has entès molt bé en què consisteix l'exercici de reflexió al bloc. Expliques les teves idees sobre els temes treballats a classe (i d'altres) de manera ben ordenada i clara.
ResponEliminaNomés trobo a faltar alguns enllaços que reforcin el que penses, donat que així el teu escrit tindrà més solidesa.
També trobo molt correcte aportar informació complementària (com l'article d'El País) i comentar-la.