Sobre mobilitzacions i rectors

Estem vivint un moment complicat. Les polítiques econòmiques dels governs centrals i autonòmics perjudiquen, entre molts altres, el sector de l'educació fins a tal punt que d'aquí uns anys només uns quants privilegiats podran cursar estudis universitaris. És evident que amb aquest panorama d'imposicions polítiques sense consens i de destrucció de la formació i la cultura només ens queda lluitar amb la nostra arma més poderosa: la paraula. 

En aquests últims mesos he sentit "paraules" molt valuoses d'algunes figures destacades com ara Jose Luis Sampedro o Federico Mayor Zaragoza, que animen a les noves generacions a lluitar pels nostres drets, per aconseguir els nostres objectius treballant de manera conjunta i defensant allò que molts altres havien construït  amb molt d'esforç.

Els governs actuals ens volen fer creure que tot el sistema públic del que ens hem beneficiat fins ara era un privilegi amb data de caducitat, que les arques públiques estan buides i que no es pot invertir més en educació, ni en sanitat, ni en investigació, ni en cultura. Quan van començar les retallades en educació, algunes persones del meu entorn vam pensar que amb les reduccions de sou que ens estaven aplicant a l'escola pública i concertada podríem contribuir a pal.liar les conseqüències de la crisi. Però ens vam equivocar... Níngú de nosaltres era conscient que el 10.000 milions d'euros recaptats anirien destinats a solucionar els problemes d'un banc i pagar les indemnitzacions dels banquers.

Què podem fer doncs per no caure en el desànim? : Plantar cara !!
I això és el que s'està fent aquests dies amb les jornades reivindicatives a la Universitat. Els estudiants ja estem farts que ens prenguin el pèl, que ens diguin que la única solució es que paguem més per les matricules, que es redueixi el nombre de professors universitaris, que es destrueixi la qualitat de l'ensenyament. I amb quin objectiu realment? No volen que la gent es formi? Volen que els que estiguin formats marxin a treballar a l'estranger? Volen crear una societat desmotivada, sense perspectives de futur ni esperança? O és que volen tenir una població manipulada amb la qual puguin fer el que vulguin?

És per això que els estudiants hem sortit al carrer i hem fet una sessió de l'assignatura de Planificació amb en Martí, tots asseguts a terra, compartint coneixements i opinions. I ens hem sentit satisfets perquè ha estat com una rebel.lió contra allò que ens volen imposar. Hem demostrat a tothom que tots i totes tenim els mateixos drets i que una educació pública de qualitat és l'únic que ens farà progressar en aquesta societat.
Els dies anteriors a aquesta classe "a l'aire lliure" van ser especials, perque vam dedicar hores a debatre sobre què era allò que havíem de fer per mobilitzar-nos , per fer-nos visibles. Vam votar tres opcions: fer vaga, fer jornades reivindicatives o assistir a classe. Jo em vaig abstenir, tot i que també vaig admetre que estava a favor de les reivindicacions que s'estaven fent.

Ahir vaig llegir una noticia que em va sorprendre positivament. En aquest cas van ser uns altres els que es van plantar: uns 60 rectors de diferents universitats d'Espanya. I ho van fer davant del ministre d'educació, Jose Ignacio Wert negant-se a assistir a una reunió del Consell d'Universitats on es volia debatre el decret llei pel qual s'aplicaran els increments en les taxes universitàries i la reducció en l'assignació de beques als estudiants, entre altres temes de gran envergadura. Com era d'esperar, la reacció del ministre no va ser el d'una persona dialogant sinó la d'algú que se sent atacat i intenta defensar-se, justificant que l'actitud dels rectors  "porta a preguntar-se si són conscients de la naturalesa dels problemes d'aquest país".
He inclós un link al desplegable de la dreta on podeu llegir la noticia sencera.  

El que és cert és que últimament totes les decisions polítiques que es fan en aquest país són aplicades de manera  dictatorial, sense tenir en compte l' opinió d'aquelles persones que han dedicat  molts anys de la seva vida a lluitar per una educació de qualitat . Sembla com si el futur acadèmic i professional dels ciutadans estigui en mans de gent que volen destruir tot allò que havíem aconseguit fins ara. Per què no pregunten a aquells que plantegen alternatives? Per què no es busquen solucions basades en experiències reals que han demostrat que hi ha una altra manera de fer les coses? . No ho sé... l'únic que tinc clar és que hem de continuar aquesta lluita, durant el temps que calgui, i no baixar la guàrdia.