L'avaluació a l'educació primària

Fa dies que parlem dels processos d'avaluació a l'educació primària a classe i ahir en Martí ens va comentar quins son els diferents tipus d'avaluació que existeixen així com les funcions, l'extensió, els agents avaluadors i altres aspectes relacionats. Es curiós que tot i que els mestres estan continuament avaluant perquè així ho exigeix el nostre sistema educatiu en general i el Currículum en particular, no ens parem a pensar quines repercusions pot tenir sobre el nostre alumnat el fet d'utilitzar un mètode avaluatiu o un altre.

Des de la meva opinió, el nen o la nena de primària, des del moment que comença la seva escolarització  està sotmés a una avaluació continua. Es a dir, el fet que formi part de la classe i que hi hagi un agent educatiu que controli els seus progressos i els seus retrocessos fa que necessiti d'aquesta valoració continua per part del mestre/a, ja sigui positiva, en cas que aconsegueixi els objectius proposats, o negativa, si considerem que no està utilitzant els recursos necessaris per a avançar.

També és cert però, que tot i que considero que el seguiment acadèmic dels nens i nenes ha de ser una tasca diària i mai puntual, el sistema ha establert uns criteris d'avaluació, ja siguin a través d'exàmens, o d'activitats, o de projectes, entre d'altres mètodes que fa que els alumnes interioritzin que hi ha moments durant el trimestre que s'ho juguen tot a una carta, i han de demostrar que de debó han après tot allò que els mestres els han ensenyat. Amb això no vull dir que les proves d'avaluació no siguin necessàries, que ho son, però els nens i nenes han de tenir la sensació que tot allò que fan: les seves estratègies d'aprenenantatge, la seva actitud envers la matèria, el seu esforç personal etc serà compensat de manera positiva, en cas que la seva nota final de trimestre no sigui l'esperada.

Un aspecte positiu del nostre sistema educatiu és la inclusió: tot l'alumnat té dret a rebre educació independentment de les seves capacitats. Això implica que un alumne amb NEE pugui aconseguir acabar primària i obtenir el títol tot i que no hagi assolit els objectius marcats per a la resta d'alumnes. Aquest aspecte, però, és polèmic, i genera conflictes. A vegades la tasca dels equips d'atenció psicopedagògica a les escoles no arriba a tothom i hi ha casos concrets de nens que nos se'ls hi ha prestat l'atenció necessària i que podrien haver millorat molt els seus resultats si la tinguessin.

Per a acabar m'agradaria parlar una mica de les proves de les Competències Bàsiques de 6è que es van fer dilluns i dimarts. Com vaig explicar a classe, he estat aplicadora a una escola de Vilanova. L'experiència, com els dos anys anteriors, ha estat molt positiva. Un aspecte que m'ha sorprés ha sigut la formalitat amb la qual es realitzen aquestes proves. Aquest fet provoca que els alumnes estiguin veritablement nerviosos, sobretot el primer dia, que no et coneixen i no saben a què s'enfrontaran. El segon dia ja estan més relaxats, tot i que es prenen molt seriosament la prova que estan fent i al professor extern que tenen davant. Els nens i nenes saben que els resultats no comptaran en el seu expedient acadèmic, però tot i així estan ansiosos per saber les notes que treuran (jo també ho estaria).

El primer any vaig ser correctora, i pel que fa a la correcció de les redaccions, em va costar molt puntuar-les. Hi ha uns criteris molt clars a l'hora de corregir, però jo vaig tenir en compte la pressió que suposa el fet d'escriure sobre un tema sobre el qual potser no tenen cap interés, o bé que no se'ls hi acudeix cap idea en aquell moment. Tot i així, el que vaig veure molt clar és que el nivell d'expressió escrita dels alumnes era molt baixa en general, no tan sols pel que fa a les faltes d'ortografia, sinó també a la cohesió i coherència del text. Aquest és un tema que s'està treballant molt a les escoles, i és per això que les avaluacions externes son positives, ja que ens donen pistes de què és allò que s'ha de millorar o s'ha de canviar.